dilluns, 28 d’octubre del 2013

Sortegem tres ampolles de Ratafia amb Llet, el «Baileys nostrat»

Els guanyadors hauran de recollir el premi a la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners

Sortegem tres ampolles de 35cl de Ratafia amb Llet i tres miniatures de col·leccionista de Ratafia Volcànica.

La Ratafia amb Llet va ser la sensació de la Fira de la Llet de Vilobí d'Onyar (la Selva). El que ja s'ha començat a conèixer com a "Baileys català" va causar furor entre els assistents, fins al punt que els promotors, el col·lectiu Els Indeps de Salitja, han decidit muntar paradeta també a la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners per continuar-la donant a conèixer, i regalen tres ampolles a tres lectors de NacióLaFlama.cat que desitgin tastar-la. A més, també els regalaran sengles miniatures de col·leccionista de Ratafia Volcànica, de 29º.

Tothom qui desitgi aconseguir un d'aquests lots ratafiaires ha d'omplir el següent formulari i, en cas de resultar guanyador, passar a recollir el premi a l'estand que Els Indeps tindran a Santa Coloma de Farners del 7 al 10 de novembre:

Nom i cognoms:
Correu electrònic:
Mòbil de contacte (opcional):


Normes del concurs

- Per participar al sorteig d'una de les tres ampolles de Ratafia amb Llet de 35cl i una miniatura de col·leccionista de Ratafia Volcànica cal inscriure el nom, cognoms, correu electrònic i telèfon al formulari superior.

- Cada participant optarà només a una ampolla.

- El termini per participar al sorteig es tancarà el dimecres 6 de novembre a les dotze del migdia. Seguidament es farà el sorteig.

- Un cop fet el sorteig, NacióLaFlama.cat contactarà per telèfon amb els guanyadors, a qui es demanarà un DNI de contacte. Si no es respon al contacte, es perdrà el dret a gaudir del premi i es contactarà amb d'altres participants.

- Els guanyadors hauran de recollir la seva ampolla a l'estand que Els Indeps habilitaran a la carpa de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners.

- Els guanyadors es faran públics el dijous 7 de novembre.

- Mitjançant la participació al sorteig, el lector s'inscriurà també al butlletí setmanal de NacióLaFlama.cat , que recull l'actualitat de la cultura popular del país. En compliment de la llei vigent, podrà desapuntar-se'n sempre que ho desitgi.

- Per qualsevol dubte, es pot contactar amb la redacció mitjançant el correu laflama@naciodigital.cat

NACIÓ LA FLAMA

dissabte, 26 d’octubre del 2013

LA CUINA DE LA RATAFIA

Tàpias Variades amb Àngel Portet, productor de Ratafia dels Raiers, i Carme Picas, cuinera del restaurant El Ginjoler de Girona

Àudio d'El Suplement de Catalunya Ràdio, amb Sílvia Cóppulo i Pere Tàpias

dissabte, 19 d’octubre del 2013

PRESENTACIÓ DE LA RATFIA DOLÇA AMB LLET Fira de la Llet Vilobí d'Onyar

Dissabte 19 i diumenge 20 d'octubre de 2013
Presentació i degustació de la Ratafia Dolça amb Llet, estem al carrer Madrenys, zona comercial de Vilobí d'Onyar (La Selva).

Hi esteu tots convidats!!!

Presentació de la Ratafia amb Llet a la Fira de la Llet de Vilobí d'Onyar, amb la presencia de l'alcaldessa Sra. Olga Guillem, el diputat per Girona a Madrid Sr. Jordi Xuclà i l'hereu del municipi Sr. Marc Gil

El Bailey's català ha estat el producte estrella de la fira

Vilobí d'Onyar ha celebrat la segona edició d'aquesta fira dedicada a conèixer de més a prop el sector lleter. Durant el cap de setmana s'han dut a terme diverses activitats com el concurs de munyir la vaca o la caminada per les granges del municipi. Però el que més èxit ha tingut ha estat un produtce ideat exclusivament per la fira: la ratafia amb llet, també coneguda com a Bailey's català.

TV GIRONA

Més de 10.000 persones visiten la Fira de la Llet de Vilobí d’Onyar en la seva segona edició

Durant tot el cap de setmana, el centre de Vilobí ha comptat amb una gran afluència de visitants, que s'ha fet especialment notòria durant el migidia i la tarda del diumenge. En aquests dos dies, han passat per la Fira diversos polítics i grans noms del sector ramader i lleter. El regidor de Promoció Econòmica a l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar, Joan Viñolas, s'ha mostrat molt satisfet amb la gran resposta que ha tingut la fira en aquesta segona edició i ha destacat la gran col·laboració de veïns, entitats, associacions i comerços del municipi per tal que aquest esdeveniment fos tot un èxit.

Pel que fa al funcionament de la fira, s'ha mantingut una estructura que centralitza l'activitat al nucli del poble de Vilobí i ofereix al visitant una barreja equilibrada d'oci, cultura, oferta comercial, informació i punt de contacte amb el món pagès i la producció lletera. Així, hom podia trobar-hi més d'una seixantena de paradetes de productes d'artesania, una zona dedicada a la demostració d'oficis antics i quatre exposicions que tenien el món rural com a eix central. A més, Danone ha organitzat una sèrie de xerrades nutricionals i el teatre de Can Sagrera ha acollit dues conferències sobre la llet: La Llet com a font de Salut, amb el catedràtic Sergi Casamiglia i Aspectes històrics de la millora genètica de vaques de llet a Girona, amb l'eminent Artur Soldevilla, a qui es va entregar el reconeixement del mèrit a la promoció del sector lleter.

En el terreny de l'oci, durant la fira s'ha habilitat una zona amb inflables i atraccions per als més petits. Amb tot, una de les activitats més populars entre els infants ha estat el concurs de munyir a mà amb vaques de plàstic, cortesia de Llet Nostra, on nens i nenes podien posar a prova la seva habilitat. En aquest sentit, cal destacar que el concurs de munyir a mà per adults -en aquest cas amb vaques reals- va tenir una gran participació i els seus guanyadors, en Mohamed, en Jordi Aulet i la Suitlana Slyva, van fer una autèntica exhibició de mestratge en l'art de munyir, extraient gairebé un litre i mig de llet en només seixanta segons.

A nivell esportiu, i com a novetat d'enguany, durant els dos dies de la fira hi ha hagut exhibicions de Trial de l’equip ATO Girona Costa Brava Pirineus pels pilots Pol Espier, Sergi Lagresa i Sergi Ferrés. Una altra de les novetats esportives ha tingut lloc durant el matí del diumenge, quan s'ha celebrat la sisena prova de la Copa Gironina de BTT, organitzada pel Club Ciclista Els Tres Campanars. La prova ha comptat amb més de 300 participants que, després de recórrer un dels dos circuits de 35 i 25 quilòmetres per camins a les rodalies del Volcà de la Crosa i Brunyola, han rebut una samarreta de disseny i un record de la Fira.

En l'àmbit comercial, molts dels establiments i associacions del poble han posat paradeta i ens han delectat amb propostes innovadores com la Ratafia Dolça amb Llet dels Indeps de Salitja, creada especialment per aquesta ocasió i que combina la ratafia Dolça i la llet de vaca i alguns ja han batejat com el Baileys català.

Per veure el reportatge fotogràfic CLICA AQUÍ

VILOBIDONYAR.CAT






diumenge, 13 d’octubre del 2013

Cuina dels Països Catalans

El gastrònom Jaume Fàbrega argumenta que hi ha una cuina nacional dels Països Catalans, que va més enllà de determinats plats

És un erudit molt prolífic, ja que ha escrit una seixantena de llibres

Jaume Fàbrega és una de les autoritats del món de la gastronomia, entesa com a ciència, del país. Foto: J.C.

Afirma que, amb 65 anys, està desjubilat i la prova és la seva intensa activitat intel·lectual i divulgativa. Té una mitjana d'un llibre per any. Jaume Fàbrega (Vilavenut, 1948) ha resumit 40 anys de feina a Essència de la cuina catalana, editat per Comanegra, en què aplega les millors receptes de la cuina catalana. No és un simple resum. És un tribut i una bona guia de les senyes d'identitat d'aquesta cuina fet per un erudit de la gastronomia i de la història. En el llibre, hi ha les receptes, la seva història, anècdotes i la comparació amb altres cuines d'arreu del món. Així, per exemple, explica que la crema catalana i la crème brûlée no són diferents.

A Essència de la cuina catalana, Fàbrega inclou també una teorització sobre què és la cuina catalana, i desfà tòpics. “No són uns plats determinats, ja que es fan en d'altres territoris o els hem incorporat d'altres territoris i els hem adaptat”, diu. I hi afegeix: “Jo defenso que hi ha un sistema culinari català, una cuina nacional dels Països Catalans. Una cuina que té història, que és el primer sistema culinari europeu, que neix en els segles XIV i XV. La cuina catalana viu ara un edat d'or, però això no és fruit d'una casualitat sinó d'un sistema amb història.”

L'autor afirma que, malgrat la manipulació espanyolista, la cuina catalana té continuïtat i, en aquest sentit, defensa el paper dels frares com a gastrònoms i transmissors d'aquest sistema, que és una cuina amb una gramàtica pròpia: per exemple, les salses –picada, samfaina, sofregit, etc.–, que es poden combinar amb tots els plats; la preferència en els perfums, com ara l'ús de la farigola; amb un repertori molt ampli, i que presenta contrastos únics, com ara el mar i muntanya, inventat pels pescadors catalans. De fet, la cuina del peix és la que la fa la més important del Mediterrani. Ferran Adrià va meravellar el món amb aquesta base. Fàbrega parla d'una cuina nacional amb estils regionals: la cuina del Pirineu, la de la Catalunya Vella, la de la Nova... En el llibre, l'autor fa un repàs a sabors com ara el mar i muntanya ja citat, l'agredolç, els vins, la pastisseria casolana, la gran tradició de la pastisseria pública, els embotits cuits, les salaons, com ara l'anxova, els embotits secs, els formatges, etc.

Jaume Fàbrega no para. Ara, acaba de publicar el seu primer llibre digital Sabors de la Mediterrània, en què apareix la cuina de tota la Mediterrània, fins i tot de les nacions sense estat com ara Occitània, Còrsega i Sardenya. Les receptes hi apareixen en totes les llengües de la Mediterrània. I en prepara tres més: la Cuina d'Eivissa, la Cuina dels pagesos , Els 100 plats indispensables de la cuina catalana i La cuina marinera de la Costa Brava. I n'està enllestint un més amb Pepa Úbeda sobre cuina afrodisíaca.

Diu que tots són llibres de cuina, però no la cuina com l'entenen els mitjans de masses, sinó que tenen un guió. Dos exemples molts clars: La cuina dels pescadors i La cuina monacal. El primer és fruit de trenta anys d'entrevistes amb pescadors i personatges com ara Josep Pla; no hi ha aquestes entrevistes, sinó les receptes. El segon té per objectiu transmetre la cuina medieval, la cuina d'uns homes que eren els únics que en aquell moment de la història feien llibres d'aquesta temàtica. Aquest llibre serveix també per trencar els prejudicis dels qui creuen que qui sap de cuina no pot ser bon historiador.

Del llibre a la taula
Jaume Fàbrega és un dels intel·lectuals més lúcids del món de la gastronomia. En la seixantena de llibres que ha escrit, hi ha vertadera ciència gastronòmica.

EL PUNT

39es Jornades Gastronòmiques OCTUBRE 2013

JORNADA DE LA CAÇA I TAST DE LA RATAFIA VOLCÀNICA 2013

Dia: 7 d'octubre
Lloc: Cau del Nap

DESGUSTACIONS

- Senglar de Medinyà
- Bolets de Camprodon
- Amanida de l'hort d'Aiguaviva
- Pa de can Noguera de Vilobí
- Coca de Sant Joan de Vilobí
- Raïms de Medinyà
- Llamins banyolins Haribo
- Tast i tria de la ratafia Volcànica 2013

diumenge, 6 d’octubre del 2013

VILOBÍ SALITJA SANT DALMAI, MUNICIPI GASTRONÒMIC. Restaurant Les Bòries

Restaurant Les Bòries
Ctra d'Estanyol a Vilobí GI-534, km 3,5
17184 Salitja
Tel 972 474 943

Ens trobem davant d’un nou restaurant del municipi, tot i que, de fet, sigui la continuació de l’aposta per la qualitat que fa un temps va a començar a fer el cafè de l’hípica Salitja Horse. Amb un oportú canvi de nom que agafa els ressons locals del terreny on es troba ubicat, l’establiment va voler assenyalar que començava una segona i encara millor etapa.

En Ricard, ha hagut de deixar el càrrec de xef per motius personals. Ara n’és cap de cuina l’Álex Correa i cap de sala la Karla Pinot. L’Álex em parla dels seus orígens peruans. La cuina peruana s’està convertint en un referent mundial, per la seva fusió amb èxit de les cultures indígena, hispànica i oriental. De seguida em vénen al cap el llibre “500 años de fusión” del xef peruà Gastón Acurio, guanyador dels premis internacionals de llibres de cuina de més prestigi “Gourmand World Cookbook Awards”, el cebiche peruà a base de peix marinat amb llima, i altres exquisideses.

Que no s’espantin els clients acostumats a la cuina d’en Ricard. L’Álex, tot i oferir alguns plats peruans i altres que fusionen aquella cuina amb la nostra, ha volgut definir un projecte continuista. Així, a la seva carta hi podem trobat brasa, plats casolans i plats de festa de tota la vida com les croquetes i com el pollastre amb llagostins, plats de la nova cuina catalana com la terrina de fetge gras amb poma confitada i reducció de vi dolç, i plats peruans com el cebiche. La seva ampla experiència, que inclou establiments de categoria da casa nostra com el Boira i el Ca la Marieta de Girona, li ho permet. S’amplia l’oferta de carta amb menú econòmic de migdia els dies feiners excepte els dimarts, menú gastronòmic, i menú infantil, amb trona inclosa, si cal. Als més menuts els encanta veure els cavalls que evolucionen per fora. El restaurant és ben bé al costat dels estables. Seure a la magnífica terrassa permet veure les evolucions dels quadrúpedes de més a prop.

Demano el menú gastronòmic amb quatre entrants, un plat principal per triar entre tres, dues postres i un vi kilòmetre zero de molta categoria. Em nego a triar el plat principal i li demano a l’Álex que el triï ell per mi. Comencem amb uns chips de fruites i iuca; segueix una vichyssoise amb un cruixent molt interessant; després una fusió: carpaccio de llagostins amb cebiche de mongetes; i clou els entrants una amanida amb fruits vermells, pernil i parmesà. De plat principal em porten tonyina fresca amb ceba confita, soja i figues. De primeres postres, una combinació de tres textures de xocolata i, de segones postres, una fusió peruana del valencià, que troca el gelat de vainilla per gelat de pinya i el suc de taronja per suc de fruita de la passió.

Fora de programa em duen un pisco sour, que és un còctel de l’aiguardent típic peruà amb llima i canyella.

A la taula del costat, hi seu una parella riallera que gaudeix del dinar tant o més que jo. Es nota que coneixien l’Álex d’alguna de les seves feines anteriors i han vingut exprés a Les Bòries per primer cop per tornar a gaudir de la seva cuina. Seuen a la millor taula i queden embadalits amb les vistes de l’Ermita de les Fonts i els bells verds paratges d’aigua que l’envolten.

Com que veig que domina la cuina del dolç-salat, li demano a l’Álex si en aquesta nova etapa el restaurant continuarà col•laborant amb la fira-festa de la botifarra dolça. Em diu que ja n’està al cas. El cap li bull d’idees de com combinar l’ingredient. Si l’entusiasme per un projecte és una de les claus de l’èxit, a l’Álex i la Karla l’entusiasme se’ls coneix només de sentir-los parlar.

La recepta: pollastre amb llagostins a l’estil de les bòries

Agafeu pernilets de pollastre de pagès, és a dir, la part superior de la cuixa. Salpebreu-los, enfarineu-los, fregiu-los en oli d’oliva i reserveu-los. En un plat amb una salsa important com aquest, la qualitat del pollastre és essencial.

En una cassola a part, feu un sofregit de ceba i després tomàquet amb la paciència habitual i, a l’hora d’afegir-hi el tomàquet, poseu-hi també igual quantitat de pastanaga que de ceba i un pols d’orenga. Quan estigui sofregit, poseu-hi el pollastre, brou de pollastre que tot just cobreixi, i deixeu-ho reduir a foc lent.

A part, en una olla amb un cul d’aigua ofegueu una ceba, uns grans d’all, els caps dels llagostins, fulla de celiandre, i un pensament de gingebre i comí molts.

Separeu el pollastre del sofregit. Passeu el sofregit i el contingut de l’olla dels caps pel passapuré o pel colador xinès amb l’ajut d’una mà de morter. Obtindreu així una salsa fina, entre clara i espessa que barrejareu amb crema de llet.

Torneu a posar el pollastre a la cassola amb la salsa i, quan torni a bullir, poseu-hi les cues dels llagostins, vigilant que no coguin massa, que s’enduririen.


Germà Coenders
Escriptor gastronòmic